Entrades amb l'etiqueta por

Poc a poc ens ho van prenent tot... Aquest llop podria ser un ciutadà de Xipre... o català!

LA CRISI I LA PÈRDUA DE DIGNITAT.

La Senyora MalaBaba es va despertar a mitja nit a causa d'un soroll estrany. Va sortir del llit d'un salt, va mirar al seu voltant. Res, tot fosc. Va treure el cap per la finestra i va guaitar una ombra estranya que es movia lliurement pel jardí, amb unes formes lluny de ser sinuoses, eren ben bé punxegudes i esfereïdores. La Senyora MalaBaba es va vestir amb el primer que va trobar i va baixar a veure de què es tractava. No podia permetre cap intrús al seu jardí. (Bé, seu, seu ben bé no era aquell jardí, val a dir que el va comprar amb diners de procedències molt poc clares...)

En fi, va sentir un xiuxiueig o un grunyir desconegut que venia de darrera d'un avellaner. S'hi acostà i patapam! Un monstre ple d'escates i pèls llargs i punxes, com si fos un eriçó gegant, estava menjant unes avellanes. La Senyora MalaBaba el va mirar molt enfadada  donat que aquell monstre estava menjant les SEVES AVELLANES, del SEU AVELLANER! ejem!!!

Li va clavar un crit tant eixordador a la bèstia (de fet era un pobre esquirol perdut i afamat) que aquest va fugir corrent com una bala i espantat per la mala baba d'aquella Senyora, que ell va percebre com un gran i terrible MONSTRE!

La Senyora MalaBaba dorm tranquil·la al seu palauet musical o no, ningú no li prendrà mai el que ja té a les seves arques, les de suïssa, de canadà, on sigui, ni tampoc té pinta la cosa que ningú la dugui a un lloc barrat perquè les coses són com són, i sembla ser que les lleis i els diners són més importants que la fam!

MONSTRE? QUI ÉS EL MONSTRE?

dos nens juguen a ser pirates, després veiem el sac del tresor i un sobre mostra de corrupció

PENSANT EN ELS NENS D’AHIR…

No hauria de ser un nen qui ho digués. En el meu món ple de dibuixos també hi ha un raconet, que no puc obviar, per a situar-nos en el món en el que vivim... Jo el que no puc entendre és com tots els presumptes malfactors poden dormir per la nit... amb quina cara li expliquen un conte als seus fills quan els posen a dormir, com poden educar-los, transmetre valors que els faci créixer com a persones... tanmateix, potser els importa un rave!

EL MÓN EN EL QUE VIVIM

una il·lustració de mònica ramoneda, il·lustradora i dissenyadora gràfica a barcelona

MIRADES QUE VEUEN, MIRADES QUE DEIXEN VEURE