Entrades amb l'etiqueta lladres

Poc a poc ens ho van prenent tot... Aquest llop podria ser un ciutadà de Xipre... o català!

LA CRISI I LA PÈRDUA DE DIGNITAT.

Ara me'n vaig a la rua de carrosses carregades de caramels... Des de casa se senten els tambors i les músiques que les acompanyen.
Sant Medir és una de les tradicions més dolces, com dolç és el moment que estic vivint quan no llegeixo els diaris que informen del model social i polític i econòmic que estem patint i que em produeixen una amargor molt profunda. Per això, malgrat que m'agradaria que els meus fills creixessin prenent consciència del món i la societat que els envolta, ara mateix no me'n sento capaç. Ja hi haurà temps, de moment la vida són jocs i joguines, aprendre a nedar o a caminar, aprendre a llegir o a balbucejar les primeres paraules, a dibuixar, a cantar, a ballar, a sentir, a estimar i estimar-se, a riure a aprendre les petites coses que els faran ser persones, de les bones, quan siguin adults.

SANT MEDIR JA ÉS AQUÍ!

Perquè treballo com a mi m'agrada fent el que m'encanta... i perquè tinc una família preciosa que creix i que també és feliç. Perquè malgrat la boira que tenyeix els noticiaris, puc gaudir del que tinc i lluitar per seguir i somiar encara en que tot pot ser molt millor.

FELICITAT EN TEMPS DE CRISI? SÍ QUE POT SER!

dos nens juguen a ser pirates, després veiem el sac del tresor i un sobre mostra de corrupció

PENSANT EN ELS NENS D’AHIR…

No hauria de ser un nen qui ho digués. En el meu món ple de dibuixos també hi ha un raconet, que no puc obviar, per a situar-nos en el món en el que vivim... Jo el que no puc entendre és com tots els presumptes malfactors poden dormir per la nit... amb quina cara li expliquen un conte als seus fills quan els posen a dormir, com poden educar-los, transmetre valors que els faci créixer com a persones... tanmateix, potser els importa un rave!

EL MÓN EN EL QUE VIVIM