Entrades amb l'etiqueta corrupció

Una cara de nen, on els ulls tenen forma d'avió i el nas és una ala

L’AVIÓ PERDUT, DESAPAREGUT. SENSE PISTES, SENSE MÉS… ESTRANY.

Diuen que l’avió ha desaparegut, ho diuen (però no m’ho crec). Podria estar ficat entre les celles de qualsevol amb una mica d’imaginació i diners. En fi, deixo la meva interpretació de l’avió desaparegut. Per qui vulgui entendre…

Poc a poc ens ho van prenent tot... Aquest llop podria ser un ciutadà de Xipre... o català!

LA CRISI I LA PÈRDUA DE DIGNITAT.

Ara me'n vaig a la rua de carrosses carregades de caramels... Des de casa se senten els tambors i les músiques que les acompanyen.
Sant Medir és una de les tradicions més dolces, com dolç és el moment que estic vivint quan no llegeixo els diaris que informen del model social i polític i econòmic que estem patint i que em produeixen una amargor molt profunda. Per això, malgrat que m'agradaria que els meus fills creixessin prenent consciència del món i la societat que els envolta, ara mateix no me'n sento capaç. Ja hi haurà temps, de moment la vida són jocs i joguines, aprendre a nedar o a caminar, aprendre a llegir o a balbucejar les primeres paraules, a dibuixar, a cantar, a ballar, a sentir, a estimar i estimar-se, a riure a aprendre les petites coses que els faran ser persones, de les bones, quan siguin adults.

SANT MEDIR JA ÉS AQUÍ!

La Senyora MalaBaba es va despertar a mitja nit a causa d'un soroll estrany. Va sortir del llit d'un salt, va mirar al seu voltant. Res, tot fosc. Va treure el cap per la finestra i va guaitar una ombra estranya que es movia lliurement pel jardí, amb unes formes lluny de ser sinuoses, eren ben bé punxegudes i esfereïdores. La Senyora MalaBaba es va vestir amb el primer que va trobar i va baixar a veure de què es tractava. No podia permetre cap intrús al seu jardí. (Bé, seu, seu ben bé no era aquell jardí, val a dir que el va comprar amb diners de procedències molt poc clares...)

En fi, va sentir un xiuxiueig o un grunyir desconegut que venia de darrera d'un avellaner. S'hi acostà i patapam! Un monstre ple d'escates i pèls llargs i punxes, com si fos un eriçó gegant, estava menjant unes avellanes. La Senyora MalaBaba el va mirar molt enfadada  donat que aquell monstre estava menjant les SEVES AVELLANES, del SEU AVELLANER! ejem!!!

Li va clavar un crit tant eixordador a la bèstia (de fet era un pobre esquirol perdut i afamat) que aquest va fugir corrent com una bala i espantat per la mala baba d'aquella Senyora, que ell va percebre com un gran i terrible MONSTRE!

La Senyora MalaBaba dorm tranquil·la al seu palauet musical o no, ningú no li prendrà mai el que ja té a les seves arques, les de suïssa, de canadà, on sigui, ni tampoc té pinta la cosa que ningú la dugui a un lloc barrat perquè les coses són com són, i sembla ser que les lleis i els diners són més importants que la fam!

MONSTRE? QUI ÉS EL MONSTRE?

Perquè treballo com a mi m'agrada fent el que m'encanta... i perquè tinc una família preciosa que creix i que també és feliç. Perquè malgrat la boira que tenyeix els noticiaris, puc gaudir del que tinc i lluitar per seguir i somiar encara en que tot pot ser molt millor.

FELICITAT EN TEMPS DE CRISI? SÍ QUE POT SER!