Entrades de la categoria TEXTOS

UN TEXT CURT

18/11/2013

-¿cómo se llamaba? -No lo recuerdo -¿Qué recuerdas? -Vágamente su sonrisa templada.

Categories: TEXTOS
cel d'hortensies sobre la ciutat

AVUI, MIRA EL CEL!

19/06/2013

Avui que fa un dia preciós, us vull explicar una història d’un grup d’hortènsies que ha volgut sortir del seu jardí a explorar món. Certament, les hortènsies són plantes, i estan arrelades a la terra. Per moure’s d’un lloc a l’altre, tenen algunes alternatives, encara que poc engrescadores. Una alternativa pot ser que les podin, […]

Categories: IL·LUSTRACIÓ, TEXTOS
Un ganivet vell, d'aquells que ja no tallen, està francament enamorat d'una forquilla recent arribada al calaix dels coberts. La troba tan guapa, tan sexi, tan simpàtica i llesta i... Han nedat junts dins el rentaplats quan ningú no els veia, han xerrat de moltes coses agradables i boniques i algunes de més complexes i fosques, i sembla ser que s'entenen. Avui, el ganivet que ja no talla, s'ha decidit a dir-li el que sent. Queden lluny els temps de tallar bistecs i entrecots, ara és un ganivet relegat a posar mantega a les torrades, però malgrat ja no és l'heroi que era, se sent capaç d'estimar i que l'estimin tal i com és ara. Entusiasmat, ha demanat a les seves amigues, les culleretes de postre, que li guardessin una mica de melmelada de maduixa, i espavilat com és, n'ha dibuixat uns cors dolços que li ha donat tot cofoi a la forquilla. Ella s'ha posat ben vermella, no s'esperava que el dia d'avui fos tan dolç i, feliç com un anís, li ha dit que ell era el ganivet de la seva vida, i que sí, que ella també l'estima des del primer dia que el va veure ple de mantega. Aquest conte el dedico a tots els que estimem. Feliç dia de l'amor, encara que avui no sigui ni Sant Valentí, ni Sant Jordi, ni cap dia de l'amor "convencionalitzat". Tot i que sí que és el dia de la dona treballadora! Feliç dia del que tu vulguis!

ESTIMAR ALEGRA EL DIA

08/03/2013
Categories: IL·LUSTRACIÓ, TEXTOS
La Senyora MalaBaba es va despertar a mitja nit a causa d'un soroll estrany. Va sortir del llit d'un salt, va mirar al seu voltant. Res, tot fosc. Va treure el cap per la finestra i va guaitar una ombra estranya que es movia lliurement pel jardí, amb unes formes lluny de ser sinuoses, eren ben bé punxegudes i esfereïdores. La Senyora MalaBaba es va vestir amb el primer que va trobar i va baixar a veure de què es tractava. No podia permetre cap intrús al seu jardí. (Bé, seu, seu ben bé no era aquell jardí, val a dir que el va comprar amb diners de procedències molt poc clares...) En fi, va sentir un xiuxiueig o un grunyir desconegut que venia de darrera d'un avellaner. S'hi acostà i patapam! Un monstre ple d'escates i pèls llargs i punxes, com si fos un eriçó gegant, estava menjant unes avellanes. La Senyora MalaBaba el va mirar molt enfadada donat que aquell monstre estava menjant les SEVES AVELLANES, del SEU AVELLANER! ejem!!! Li va clavar un crit tant eixordador a la bèstia (de fet era un pobre esquirol perdut i afamat) que aquest va fugir corrent com una bala i espantat per la mala baba d'aquella Senyora, que ell va percebre com un gran i terrible MONSTRE! La Senyora MalaBaba dorm tranquil·la al seu palauet musical o no, ningú no li prendrà mai el que ja té a les seves arques, les de suïssa, de canadà, on sigui, ni tampoc té pinta la cosa que ningú la dugui a un lloc barrat perquè les coses són com són, i sembla ser que les lleis i els diners són més importants que la fam!

MONSTRE? QUI ÉS EL MONSTRE?

01/03/2013
Categories: IL·LUSTRACIÓ, TEXTOS
una ciutat d'edificis amb uns ull que miren... un personatge que corre cap a ves a saber on.

CONTINUARÀ…

15/01/2013
Categories: IL·LUSTRACIÓ, TEXTOS
Older Entries