Certa tristesa que esmicola les ganes de fer grans coses...

AQUELLS DIES EN QUE NO HI HA GANES

Avui m’he llevat a les 6:30h del matí, com gairebé cada dia. He jugat amb els meus fills, he fet esmorzars per tots, he organitzat motxilles per casal i escola bressol amb tot el que necessitaven, he preparat la roba, un s’ha vestit sol a l’altra l’he vestit jo, hem ballat al so de Xesco Boix, he fet llits i endreçat la roba i la cuina. Després hem sortit, primer a deixar al gran al casal d’estiu, fet això, he anat al parc amb la petita a gronxar-la fent temps fins les 9 per deixar-la a l’escola bressol i després a esmorzar, i se m’ha acudit llegir el diari de dalt a baix. Cada notícia llegida, cada opinió o carta de lector era a quina més trista, lamentable i desesperant. S’ha unit a la meva taula una amigai hem xerrat una estona fins que ja tocava i he marxat cap a treballar. LLegir el diari de pe a pa em deixa  sovint esmorteïda, i dificulta les tasques creatives, i això fa que llegeixi cada cop menys els diaris fil per randa intentant estar al dia només pels seus titulars i algun noticiari. Avui, poques ganes de fer grans coses. Demà, serà un altre dia, mentrestant, faré coses petites, però poderoses.

 

Deixa un comentari si et ve de gust