La Senyora MalaBaba es va despertar a mitja nit a causa d'un soroll estrany. Va sortir del llit d'un salt, va mirar al seu voltant. Res, tot fosc. Va treure el cap per la finestra i va guaitar una ombra estranya que es movia lliurement pel jardí, amb unes formes lluny de ser sinuoses, eren ben bé punxegudes i esfereïdores. La Senyora MalaBaba es va vestir amb el primer que va trobar i va baixar a veure de què es tractava. No podia permetre cap intrús al seu jardí. (Bé, seu, seu ben bé no era aquell jardí, val a dir que el va comprar amb diners de procedències molt poc clares...)

En fi, va sentir un xiuxiueig o un grunyir desconegut que venia de darrera d'un avellaner. S'hi acostà i patapam! Un monstre ple d'escates i pèls llargs i punxes, com si fos un eriçó gegant, estava menjant unes avellanes. La Senyora MalaBaba el va mirar molt enfadada  donat que aquell monstre estava menjant les SEVES AVELLANES, del SEU AVELLANER! ejem!!!

Li va clavar un crit tant eixordador a la bèstia (de fet era un pobre esquirol perdut i afamat) que aquest va fugir corrent com una bala i espantat per la mala baba d'aquella Senyora, que ell va percebre com un gran i terrible MONSTRE!

La Senyora MalaBaba dorm tranquil·la al seu palauet musical o no, ningú no li prendrà mai el que ja té a les seves arques, les de suïssa, de canadà, on sigui, ni tampoc té pinta la cosa que ningú la dugui a un lloc barrat perquè les coses són com són, i sembla ser que les lleis i els diners són més importants que la fam!

MONSTRE? QUI ÉS EL MONSTRE?

La Senyora Bitllet MalaBaba es va despertar a mitja nit a causa d’un soroll estrany. Va sortir del llit d’un salt, va mirar al seu voltant. Res, tot fosc. Va treure el cap per la finestra i va guaitar una ombra estranya que es movia lliurement pel jardí, amb unes formes lluny de ser sinuoses, eren ben bé punxegudes i esfereïdores. La Senyora Bitllet MalaBaba es va vestir amb el primer que va trobar i va baixar a veure de què es tractava. No podia permetre cap intrús al seu jardí. (Bé, seu, seu ben bé no era aquell jardí, val a dir que el va comprar amb diners de procedències molt poc clares…)
En fi, va sentir un xiuxiueig o un grunyir desconegut que venia de darrera d’un avellaner. S’hi acostà i patapam! Un monstre ple d’escates i pèls llargs i punxes, com si fos un eriçó gegant, estava menjant unes avellanes. La Senyora Bitllet MalaBaba el va mirar molt enfadada donat que aquell monstre estava menjant les SEVES AVELLANES, del SEU AVELLANER! ejem!!!
Li va clavar un crit tant eixordador a la bèstia (de fet era un pobre esquirol perdut i afamat) que aquest va fugir corrent com una bala i espantat per la mala baba d’aquella Senyora, que ell va percebre com un gran i terrible MONSTRE!
La Senyora Bitllet MalaBaba dorm a hores d’ara tranquil·la al seu palauet (musical o no). Ningú no li prendrà mai el que ja té a les seves arques, les de suïssa, de canadà, on sigui, ni tampoc té pinta la cosa que ningú la dugui a un lloc barrat perquè les coses són com són, i sembla ser que les lleis injustes i els diners són més importants que la fam, que la honestedat i la convivència.